Text argumentatiu: La música d’ara és millor que la d’abans?

En un món tan mecanitzat és impossible que la música quedi intacta. Aquesta nova era ha suposat 

un canvi total en comparació amb les melodies que els cantants componien en les anteriors dècades. 

Però això ha anat per a bé o per a mal?

Opinió a favor

Opinió en contra

Primer de tot, no es pot comparar una peça dels anys vuitanta amb una del 2017. La màgia de la música ha desaparegut. Al llarg dels últims anys han anat sorgint diferents estils musicals com el trap, reggaeton o el hardcore. L’un amb l’altre no es poden comparar, però una cosa tenen en comú: no són agradables. Abans la música era especial, cada nota era al seu lloc, els sons es distingien, la lletra era composta amb cura i precisió, en canvi, ara, la base musical es fa monòtona, la lletra està posada sense cap sentit sobre la base formant una barreja de frases d’allò més irritable. Una cosa que ha canviat moltíssim són els concerts. Abans els concerts eren una manera de sentir en directe els teus cantants preferits i gaudir-los, ara ja no es canta, ja no es toca, ara es connecta un USB a una màquina i amb dèficit d’instruments, els cantants han de subsistir amb espectacles de llum i colors.

Per sort, no tota la música d’ara és així. Els estils clàssics com el rock o el pop (entre altres) han canviat però no d’una manera ni positiva ni negativa, sinó diferent. Han modernitzat sense espatllar l’estil, creant magnifiques cançons destinades a ballar i al jovent. Hi ha molts cantants que tenen un gran futur, si no es desvien amb les drogues, esclar, uns músics que en el futur podran arribar al nivell dels d’abans o fins i tot millor. La nova generació ha arribat i la música d’abans ja els sembla d’un altre temps i han nascut amb aquesta meravellosa música. En conclusió, la música ha canviat, no ens podem arrelar al passat, sinó anar canviant i no anar comparant. La música d’ara és molt bona però encara té molt per aprendre.

Andreu Borrego 4tA