Entrevista a la Mercè Enrich

La Mercè Enrich, una professora molt estimada pels alumnes i professors del centre, es va jubilar el 25 de setembre passat. Per aquest motiu, li hem fet l'entrevista que segueix.

1-En quin any, més o menys, vas començar a treballar a l'institut?

Vaig començar a treballar a l’institut Sant Elm el novembre de l’any 1979.

2-Quina o quines carreres has estudiat?

Només he estudiat una carrera, filologia clàssica.

3-Per què vas triar aquestes carreres?

Vaig triar filologia clàssica perquè, quan anava al meu institut, el grec i el llatí eren les dues matèries que m’agradaven més i perquè vaig tenir uns bons professors, sobretot de grec. Va ser sobretot el grec el que em va fer decantar més per les humanitats.

4-Tornaries a fer alguna de les carreres que vas triar? Per què?

I tant! Encara que vaig dubtar entre la filologia catalana i les clàssiques, tornaria a triar les clàssiques. Perquè estudiar les llengües de Grècia i Roma m’ha permès conèixer les cultures d’aquestes dues civilitzacions que han forjat una bona part del món occidental i això em plau.

5-Quina altre carrera t'hagués agradat estudiar?

Possiblement m’hagués agradat fer una carrera d’art, o filologia anglesa.

6-Quins són els cursos que més t'agradaven? Per què?

El que més m’agradava era la llengua i la literatura gregues. També vam fer grec modern i m’ho vaig passar molt bé. Perquè m’agrada traduir textos que em diuen coses interessants i em poden transmetre sentiments.

7-I els que menys t'agradaven? Per què?

No em va agradar gens trobar-me l’estadística i probabilitat als cursos comuns de carrera.També em va costar molt l'indoeuropeu, perquè havíem d’estudiar comparativament els sistemes d'unes llengües una mica difícils (rus, sànscrit, avèstic).

8-Quina experiència alegre recordes de la teva època com estudiant?

Recordo que anar a col·legi, a l'institut i a la universitat han estat unes etapes molt bones de la meva vida. Quan hi penso, cadascuna té un aspecte atractiu: les amigues, el joc, l'aprenentatge, els enamoraments, anar a Barcelona, la llibertat...

9-T'agradaria seguir estudiant?

No sé si “estudiar” és la resposta; no vull seguir estudiant si comporta fer exàmens. El que sí vull és seguir aprenent. Hi ha moltes maneres d’aprendresense haver d’anar a classes: llegint, anant al teatre, al cinema, exposicions, viatjant, fent excursions o esport, etc.

10-Podries explicar una o dues anècdotes que hagis viscut en el centre?

Recordo a l’institut Sant Elm les celebracions de Sant Tomàs, el patró dels estudiants. Els alumnes venien a despertar els professors i els tiràvem caramels des de la finestra. Un any vaig llançar magdalenes amb xocolata embolicades amb paper d’alumini; la intenció és que fos un “projectil nutritiu”. Puc afegir als records els de moltes sortides i viatges de final de curs, i també els intercanvis amb Bourg-de-Péage. Una vegada, quan tornàvem en tren i ens vam quedar tirats a l’estació de Portbou fins a mitjanit perquè hi havia vaga de trens a Espanya.

11-I... una o dues experiències dolentes dintre del centre?

Les experiències dolentes estan relacionades amb la mort. Quan algun company o alumne ha mort.

12-Quin creus que ha sigut el millor moment en el centre? T'agradaria tornar a viure'l?

Si hagués de triar una època, jo elegiria quan només s’impartia batxillerat. Els alumnes no començaven a l’institut tan petits.

13-Alguna vegada els teus companys de feina t'han fet sentir rebutjada o menyspreada?

No, que jo me n’hagi adonat. En algunes ocasions m’he equivocat i això ja ha fet que jo mateixa em censurés.

14-I els alumnes, t'han fet sentir atacada, alguna vegada, ja sigui verbal o física? Si és així, ens podries explicar alguna experiència?

Sí que hi ha hagut alumnes difícils de tracte. Són gent refractària a qualsevol estímul educatiu o d’aproximació. Això passa sovint, s’ha de tenir paciència i ser d’una pasta docent molt especial, cosa que jo reconec no ser-ho gaire.

Una vegada hi havia un alumne assegut al banc que hi ha davant de la porta dels despatxos i portava el pantalons esparracats. Jo passava per allà i li vaig preguntar qui li ho havia fet i ell em va respondre: “tu!”. Encara ara, quan em ve a la memòria la seva insolència, em sulfuro.

15-Què li diries a un/a estudiant perquè mai es rendeixi de seguir estudiant o aprenent?

Li diria a un estudiant que s’aprèn des del dia que es neix i no tot s’aprèn en els centres d’ensenyament. Li dic que no deixi de sentir curiositat ni il·lusió; amb aquests dos motors i el seu esforç, serà ric.

Moltes gràcies per tots aquests records que ens has regalat, Mercè!

NÚRIA ALTARRIBA i ANNA JIMÉNEZ 3r